Un entorn d’escriptori és un conjunt de programes que s’ocupen de la gestió de la interacció entre l’usuari i el sistema operatiu per mitjà d’una interfície gràfica.
Icones:
Són petits objectes gràfics associats a l’execució de programes, obertura de do¬cuments o accés a carpetes.
Directoris:
Són totes iguals o molt similars. De vegades porten un distintiu afegit en funció del contingut.
D’aplicacions:
Són exclusives de les aplicacions que representen.
De documents:
Són iguals per a tots els documents d’un mateix tipus, que s’han creat i es poden editar amb una mateixa aplicació. Sovint s’assemblen a les icones de les aplicacions amb les quals s’han creat els documents.
D’enllaços:
Tenen la forma d’un dels tres tipus anteriors, segons amb què enllacen, més una fletxa característica. Permeten accedir, des del lloc on es troben (per exemple, des de l’escriptori), a la carpeta, arxiu o aplicació amb què enllacen, sense desplaçar-se per l’estructura de carpetes o pels menús, directament.
Estructura de directoris:
Els arxius gravats en una unitat d’emmagatzematge no volàtil es guarden en carpetes o directoris.
Les carpetes permeten classificar els arxius, separar-los els uns dels altres si convé. Aquest tipus d’organització es denomina jerarquia niada, perquè cada carpeta pot contenir, a més d’arxius, altres carpetes, tantes com necessitem.
Eines d’administració del sistema:
Tot entorn d’escriptori posa a disposició de l’usuari una sèrie d’eines per administrar l’ordinador.
Les eines tractades en aquesta secció vénen totes instal•lades per defecte en els siste¬mes operatius Windows i Ubuntu.
Es tracta d’eines per:
Configurar els comptes d’usuari.
Gestionar la paperera de reciclatge.
Monitorar el sistema.
Compactar el disc.
Instal•lar programari.
Desinstal•lar programari.
Actualitzar programari.
Comptes d’usuari:
Un compte d’usuari en un ordinador personal consisteix en:
Nom d’usuari (username)
És una dada pública. No hi pot haver dos comptes d’usuari amb el mateix nom d’usu¬ari.
Contrasenya (password)
És una dada privada, associada al nom d’usuari.
La utilització de comptes d’usuari i pantalles d’autenticació en iniciar cada sessió d’ús dels ordinadors personals és un mètode eficaç per controlar l’accés a dades privades.
Addicionalment, la identificació de l’usuari en iniciar la sessió permet configurar de manera personalitzada l’entorn d’escriptori.
Els arxius es graven al disc dur dividits en diversos fragments. Els fragments es col•loquen sobre la superfície física del disc i no ocupen necessàriament un únic espai contigu.
La fragmentació dels arxius és més gran com més s’utilitza el disc. Per això l’ordinador necessita cada vegada més temps durant les operacions d’accés al disc, i això repercu¬teix negativament en la seva velocitat de resposta.
La compactació de disc reordena els fragments dels arxius. Per fer-ho, realitza nombro¬ses operacions de lectura i escriptura d’aquests fragments.
L’objectiu és copiar els fragments en posicions contigües del disc, de manera que tots els fragments de cada arxiu estiguin junts.
ÚS:
MI PC, PROPIEDADES, EINES, ERROR CHECKING.
Entorn de xarxa
Les eines d’entorn de xarxa permeten connectar elements perquè comparteixin infor¬mació, recursos i serveis. Aquests elements poden ser ordinadors personals, però també servidors, impressores, escàners o qualsevol altre maquinari.
Per exemple, si connectem una impressora a tots els ordinadors d’una sala a través de la xarxa, tots els ordinadors poden enviar els seus documents a aquesta impressora. O si tots els ordinadors que hi ha a casa estan connectats en xarxa, podem guardar un docu¬ment en el de la nostra habitació i llegir-lo i editar-lo des del de la saleta.
Xarxa d’ area local:
Connecten elements propers els uns dels altres. S’utilitzen a les cases, les oficines, les empreses... La tecnologia que empren s’acostu¬ma a basar en una o diverses versions del protocol d’Ethernet o en xarxes sense fils Wi-Fi.
Compartir carpetes:
Si connectem ordinadors a una mateixa xarxa d’àrea local podem compartir fàcilment arxius i carpetes.
Accedir als equips de la xarxa:
Es pot accedir als ordinadors de la xarxa directament o a través del seu grup de tre¬ball.
Altres eines de l’entorn d’escriptori:
Els entorns d’escriptori disposen de moltes eines per configurar diversos detalls del seu funcionament, des del clic del ratolí fins a les proteccions associades a la connexió de xarxa.
La configuració per defecte és convenient per a la majoria d’usuaris. En general no caldrà explorar totes les possibilitats de parametrització per començar a utilitzar l’ordinador.
CCleaner permet, entre altres coses:
Netejar el sistema d’arxius temporals que no s’utilitzen.
Buscar problemes d’integritat del registre de Windows.
Desinstal•lar programes.
Evitar l’execució de programes en iniciar la sessió, cosa que podria alentir l’ordinador.
